Blai a Europa

Blasius (Llatí), Biagio (Italià), Blaise (Francès), Blaise (Anglès), Bras (Portuguès), Blasius (Holandès), Blasien (Alemany), Vlaho (Croata), Blazej (Polac), Blasiu (Rumanès), Vlas (Suec), Balázs (Hongarès), Blas (Espanyol), Blai (Català).

dissabte, 23 d’abril de 2011

Sant Blai a França (continuació)

Église paroissiale Saint-Blaise dels Pujols (església fortificada)





La bonica església del castell feudal de Sant Blai dels Pujols, situada a la regió d'Ariège té una llarga història de records històrics relacionats principalment als temps difícils: La Croada dels Albigesos i les guerres de religió.
L'església fou edificada per Renaud de Pons, senyor de Bergerac (1296-1333) l'església es va fortificar al mateix temps que es construí el castell al final del turó on es troba el poble avui en dia. Des de la seva modesta aparença exterior simple i robusta, però amb la seva bellesa rústica i la seva doble funció: un lloc de pregària però també var ser una fortalesa .
Al segle XIV, l'església s'embellí amb la instal·lació del seu portal gòtic de tres arquivoltes provinent de l'antiga església de Sant Pere, destruïda pel foc al voltant de 1293 que estava on actualment hi ha el cementiri. Aquest portal està coronat per dos escuts, el de la família de Pons i un altre dels Pujols.
A través dels segles l'església ha patit nombroses transformacions. La sagristia es de la segona meitat del segle XIX, l'interior de l'església fou reformat profundament en aquest període.

Portalada d'entrada a l'església, damunt les arquivoltes hi ha els escuts dels Pons i els Pujols.




divendres, 1 d’abril de 2011

Sant Blai a França (continuació)

Hôpital-Saint-Blaise



L'església romànica de l'Hôpital-Saint-Blaise es troba enmig d'un petit poble de 80 habitants envoltat de boscos. Situat al Païs Basc francès dins la provincia de Soule gairebé al limit amb Béarn. Aquest camí va ser utilitzat pels cavallers i els comerciants. La majoria dels pelegrins del cami de Santiago es van detenir també en santuaris a prop del seu camí. La construcció del monument va començar al voltant de 1148 i va acabar al segle XIII. És doncs, la darrera (constructivament parlant) de les esglésies romàniques de Soule. Malgrat el seu petit tamany és un registre valuós de les influències artístiques que es van reunir a la carretera entre França i la Península Ibèrica. Això ha justificat la seva classificació com a Patrimoni Mundial de la Humanitat el 1998.
Retaule major de l'església amb la figura de sant Blai.
Un element interessant és la cúpula hispano- morisca de l’església que ens recorda elements arquitectònics de l'església de l'Espanya medieval, una Espanya que es va dividir entre l'Islam i el Cristianisme. El model original és una cúpula de la mesquita de Còrdova  construïda al segle X.
Cúpula hispano-morisca del'església.

L’edifici destaca també per les petites finestres amb reixes de pedra esculpida que ens recorden els  moucharabieh dels països orientals.