Blai a Europa

Blasius (Llatí), Biagio (Italià), Blaise (Francès), Blaise (Anglès), Bras (Portuguès), Blasius (Holandès), Blasien (Alemany), Vlaho (Croata), Blazej (Polac), Blasiu (Rumanès), Vlas (Suec), Balázs (Hongarès), Blas (Espanyol), Blai (Català).

dijous, 31 de març de 2011

Sant Blai a França (1ª part)



Avui continuem el nostre viatge pels centres de culte, esglésies i capelles dedicades a sant Blai i farem parada a França.



Segons la tradició Sant Blai seria també sant Llop, curiosament en llengua bretona Blai i llop s’escriuen d’igual manera.

Sant Blai a França.
Es a partir dels segles IX i X, que sant Blai és present en els països d'Europa Occidental, a més de gaudir de la "promoció" dels monjos  benedictins, sens dubte, influí també la presència de la princesa armènia-bizantina, emperadriu del Sacre Imperi Romà Germànic, Teófano Skleraina  (972-981). Hi va haver més de 200 de les seves relíquies repartides  en el regne de França.
Avui a  Itàlia, Alemanya i França hi ha milers de referències al sant: dedicatòries de les esglésies, altars, relíquies, estàtues, pintures, frescos, patrocinis, etc ... Per comprendre la seva importància en l'Edat Mitjana, només cal fer una ullada a Berzé-la-Ville (Saône-et-Loire), la "segona llar" dels poderosos abats de Cluny. A La Chapelle-aux-Moines (segle XII), podràs veure a Crist envoltat de Sant Vicent a la seva esquerra, però sobretot per Sant Blai a la seva dreta, el que confirma la seva superioritat sobre tots els altres sants!
Encara resten a França, algunes famoses peregrinacions a cel·lebrar el 3 de febrer, segons el calendari romà, com per exemple a Alsàcia i Lorena, Metz, Leimbach, i un nombre de llogarets al sud-est de Poitou...
Perqué aquesta popularitat?, perqué ell és un sant "company", prop de les preocupacions diàries del moment, podem confiar en ell per a tot. Protector del el bestiar i cultius, fins i tot a través de la seva intercessió per trobar un bon marit! A l'edat mitjana, tothom volia tenir una representació en la seva església, a prop de casa, no calia anar massa lluny, sobretot a l'hivern.
A través de moltes confraries, és patró dels pastors, cardatge de llana, confeccionistes, la gola, paletes, picapedrers ... Ell és el patró de Croàcia, o de països llunyans com Paraguai, devoció portada pels conqueridors.


Més informació (en francès)






Aquesta és una església romànica del segle XII amb arcbotants o contraforts que es van afegir més tard, és característic de l'ordre benedictina, amb la seva profusió de decoració tallada. Encara existeix la façana arcaica, dins el santuari hi ha els capitells corintis amb decoracions de diversos monstres fantàstics. A l'església, també es poden admirar les restes de frescos, estàtues i el mausoleu de Saint-Sylvain del segle XV.



El capella pertany al segle XII i és formada per un edifici de pedra amb coberta de teules. Uns contraforts aguanten els murs, dos davant i tres en els laterals. Una porta arquejada permet l'accés, damunt la porta hi ha una petita finestra prima. A la part superior de la façana es disposen dues finestres decorades amb vitralls.
L'interior està emblanquinat, les parets decorades amb dibuixos de Jean Cocteau que simbolitzaen les herves (la belladona, la valeriana) i de la Resurrecció, simbolitzada aquí per un gat.
La capella està envoltada per un jardí amb plantes medicinals, decorat amb la creu de ferro.




Es tracta d’un conjunt monumental format  per dues esglésies: l’església vella on s’hi guarda la Verge negra miraculosa (de color negre perqué es feta amb fusta de noguer) i la nova església d’estil Art Decó. Val la pena visitar la estatua de fusta de noguer de Nostra Senyora de Vichy, també de color negre, L’altar del Sant Sacrament en marbre blanc datat al segle XIX, les quatre estatues en fusta dorada de Santa Anna, Sant Cristòfol,Sant Joan Baptista i Sant Francesc Xavier.
Els vitralls son de l’any 1923 i estan dedicats tots a la Verge Maria.La nova església es construí a partir de l’any 1925 i beneïda el 1931.